Aquest film és una seqüència d'espais, reconstruccions virtuals de l'arquitectura o el plató de diverses pel·lícules (entre elles Le mépris i Nouvelle Vague de Jean-Luc Godard, Dressed to Kill de Brian de Palma). Una càmera acompanya tota aquesta distribució espacial fent un bucle interminable. Aquesta arquitectura artificial es converteix en el teló de fons de tres personatges situats en primer terme de la imatge. Tres actors sense trama ni text, esperant l'assaig que mai no se celebrarà. En aquesta pel·lícula muda, la història està arrestada, l'espai està transformat en un món interior sense exterior: un fotograma estàtic es posa en moviment.
