Aquest film relata els intents frustrats d'un càmara, que apareix com una ombra en alguns fotogrames, ja sigui per endinsar-se en els paisatges que té al davant o per unir-se als jocs de la quitxalla. L'edició disjuntiva i les freqüents repeticions es completen amb seccions de poesia lleugera lírica de gran bellesa. Aquesta pel·lícula estableix el principi d'organitzar les imatges mitjançant el ritme en lloc de mitjançant la narrativa o l'humor.
