Beavers controla personalment cada projecció dels seus films, que sempre són una excepció: en aquesta sessió vam presentar la seva última pel·lícula en diàleg amb Still Light i Sotiros, totes dues extraordinàries de veure. Beavers tenia 16 anys quan va conèixer Gregory Markopoulos, que aleshores en tenia 37 i ja era un cineasta prestigiós, i aquest el va animar a deixar l’escola i començar a filmar: junts se n’anirien al cap de poc a Europa, on Beavers compondria la seva recerca de la «filosòfica majestat de la imatge»: «el poder perceptiu de l’espectador, alliberat pels sentits i no per l’empatia dramàtica, comença a comprendre el que compon el film i les seves harmonies...». L’obra de Beavers és una meditació prodigiosa, d’una extrema meticulositat, subtilesa i emoció, sobre els processos i les matèries del cinema (el tall, la llum, l’emulsió, el so): els gestos artesanals i manuals (de la jardineria o la música) s’harmonitzen amb els gestos del muntatge i amplien i poetitzen la visibilitat dels fets més petits. 

Listening to the Space in my Room, 2013, 16 mm, 19 min; Still Light, 1970/2001, 16 mm, 25 min; Sotiros, 1976-78/1996, 35 mm, 25 min.

Amb la presència de Robert Beavers