La complexitat rítmica i les narracions el·líptiques de les pel·lícules de Gregory J. Markopoulos van inspirar els joves Chomont i Beavers per realitzar un cinema personal en el qual la musicalitat del muntatge expressa el flux psíquic dels personatges. Partint d’una premissa retratística i de vegades vagament narrativa, tots dos situen els seus subjectes (en diverses ocasions, el mateix Beavers en les pel·lícules de Chomont i Chomont en les de Beavers) en un temps suspès vertebrat per la repetició d’instants i l’encreuament de gestos i motius, que confereixen a cada imatge una gravetat carnal i metafísica.
Durant el període que recull aquest programa, els dos cineastes van desplegar la seva riquesa formal reflectint estats anímics tristos relacionats amb traumes personals. En el cas de Chomont, mitjançant un ús intens de les superposicions, les imatges en mirall, l’alternança entre el material en positiu i negatiu i la intervenció directa sobre la pel·lícula, en una multiplicació de les simetries en la superfície del pla, convertit en un mandala. Per la seva banda, Beavers articula freqüents referències musicals, pictòriques i literàries amb l’ús de lleugers moviments de càmera, variacions d’enfocament i l’ús reiterat de les màscares geomètriques i els filtres de múltiples colors, que convergeixen en una imatge de l’alienació amb el mateix cos i amb l’espai urbà.
Tom Chomont: Ophelia/The Cat Lady, 1969, 2’; Love Objects, 1971, sense so, 16’; The Mirror Garden, 1967, sense so, 4’; Epilog/Siam, 1968, sense so, 5’; Jabook, 1967, sense so, 3’; Phases of the Moon, 1968, sense so, 3’; Oblivion, 1969, sense so, 4’. Robert Beavers: Spiracle, 1966, 12’; The Count of Days, 1969, 21’; Palinode, 1970, 21’.
Projecció en 16 mm.
Còpies de Tom Chomont procedents de The Film-Makers’ Cooperative. Còpia de Spiracle de Filmarchiv Schönecker. Còpies de The Count of Days i Palinode procedents de The Temenos Archives, amb agraïments a l’artista.
