Science Friction (1959), Stan Vanderbeek, 10'
Intentar apropar-se al planeta vermell equival a invertir en eines tecnològiques que permetin obtenir dades objectives sobre la seva idiosincràsia. Durant la cursa espacial protagonitzada pels Estats Units i l’antiga URSS en el context de la Guerra Freda, la rivalitat entre les postures dels seus dirigents assoleix tints paròdics en les animacions a partir de retalls de Stan Vanderbeek.
Test I (1971), Józef Robakowski, 5'
A una cinta sobreexposada de pel·lícula de 35 mm, el polonès Józef Robakowski realitza un conjunt de perforacions de diferents mides. Els cercles restants apareixen intermitentment, sincronitzats amb les notes de percussió, deixant un rastre lluminós amb prou feines perceptible. El film suggereix tant la immensitat de la Via Làctia com les presències esfèriques de planetes i satèl·lits.
Próba (1971), Józef Robakowski, 2'
Próba és un experiment d’interrupció musical acompanyat de passatges homogenis de tons vermellosos. Intervenint la continuïtat d’una composició per a orgue de Johann Sebastian Bach, el cineasta genera una peça visualment abstracta on les melodies entretallades acompanyen zones fosques mentre que els trams vermells consten de silenci absolut.
Stellar (1993), Stan Brakhage, 2'
La riquesa visual de qualsevol galàxia queda suggerida a Stellar amb taques translúcides de colors i punts lumínics que es juxtaposen veloçment entre si, fonent-se constantment. És un film pintat a mà directament sobre l’emulsió que, retrofotografiat microscòpicament, gradua l’acceleració de les seves imatges evocant nebuloses, cúmuls estel·lars i pols còsmica.
LYLS: Undertone Overture (2013), Jodie Mack, 10'
Utilitzant una tècnica de tintat de teixit com el tie-dye, que consisteix a lligar peces de roba i tenyir-les per aconseguir efectes cromàtics en espiral i cercles concèntrics, la nord-americana Jodie Mack proposa una peça abstracta de textures i degradats. El ritme frenètic que pauta la varietat de colors queda sincronitzat en uns ambients sonors indefinits.
Spheres (1969), Norman McLaren, 7'
Fobos i Deimos són els dos noms dels satèl·lits de Mart. El primer té forma irregular i presenta una òrbita desaccelerada respecte al planeta que envolta; el segon recorre una òrbita quasi circular desenvolupada en sincronia. A Spheres el canadenc McLaren col·labora amb l’animador holandès René Jodin per crear una escenografia interestel·lar ocupada per esferes metàl·liques amb uns desplaçaments que recorden els avenços sistemàtics dels cossos celestes que giren al voltant dels planetes.
La Plage (1991), Patrick Bokanowski, 12'
Els dos casquets polars de Mart semblen estar formats en la seva major part per aigua, tot i això, les dades continuen sent contingents. A La Plage el cineasta francès Bokanowski utilitza trucatges i efectes especials que distorsionen les imatges filmades convertint un escenari exterior comú -una platja- en un escenari oníric que sembla imaginar la superfície del planeta vermell i el fet d’aproximar-se a ella mitjançant telescopis i altres aparells astronòmics.
Book of Mirrors (2002), Joost Rekveld, 12'
El cineasta i enginyer holandès Joost Rekveld ignora les lents de l’objectiu de la càmera per produir imatges que fugen de la perspectiva tradicional. A Book of Mirrors utilitza miralls i calidoscopis per originar ones de llum que reposen directament sobre l’emulsió. El resultat detecta la geologia marciana amb els seus camps de dunes acariciades pel vent. La composició electroacústica de Rozalie Hirs incrementa la sensació de presenciar una inquietud vertiginosa.
Un programa d’Albert Alcoz.
