Super-8-Girl Games, 2' (Ursula Pürrer, 1985)
Per començar, ens submergim en la juguesca que emprenen les dues protagonistes del film, passant-se dibuixos de cos a cos, com si d'una pilota es tractés.
My name is Oona, 9' (Gunvor Nelson, 1969)
Gunvor Nelson filma la seva filla enmig de la natura, mostrant la seva força i autonomia, en un retrat orgullós que remet a la iconografia de les dones de la mitologia nòrdica.
Schmeerguntz, 15’ (Gunvor Nelson, 1965)
En aquesta peça es contraposa la imatge idealitzada de la dona creada per la publicitat amb una realitat molt més escatològica que es mostra sense pudor, on el vòmit, la sang i tot aquest món d’efluvis posa en dubte les figures modelades del principi.
Mutiny, 9' (Abigail Child, 1982)
Abigail Child contextualitza les dones en ambients que els són habituals, fent ús del contrast i la repetició com a recursos visuals per ressaltar el seu dinamisme.
Der Untergang der Titania, 4' (Mara Mattuschka, 1985)
Un món molt més fosc és el que ens presenta Mara Mattuschka, recloent la protagonista (ella mateixa) en un espai brut i perillós, poblat per estranys personatges en forma d'animació.
Danke, es hat mich sehr gefreut, 2’ (Mara Mattuschka, 1987)
Per acabar, l’artista ens sorprèn amb una escena de plaer íntima, i s’acomiada de nosaltres amb un “Gràcies, ha estat un plaer”.
Réponse de femmes: Notre corps, notre sexe, 8' (Agnès Varda, 1975)
1975: l'any de la dona. Una televisió francesa demana a 7 directores que responguin en 7 minuts a la pregunta "Què és ser dona?". Aquesta és la resposta cinematogràfica d'Agnès Varda. Un curtmetratge que enfronta a la societat patriarcal a través dels testimonis de múltiples dones.
