Playlists

Posar-li una màscara al cos

Arxiu Xcèntric

Servando Rocha ens explica, amb motiu de l'exposició «La màscara no menteix mai», que originàriament la màscara es concebia com un objecte màgic capaç d'activar l'alteritat que habita en el més profund del nostre cos. L'Arxiu Xcèntric rescata per aquesta ocasió pel·lícules experimentals que transformen la imatge pública del cos a través d'accions performatives i mascarades. Seguint el model dels films-rituals, els següents cineastes manipulen, camuflen i desafien les lectures d'un cos únic i homogeneïtzador fins a fer-lo desaparèixer.

Flux Film nº37, Mike Parr & Peter Kennedy, 1970, EEUU, 1’32”.

Un home intenta ocultar-se de la mirada de la càmera. Progresivament, elabora una fosa a blanc manual tapant la seva imatge amb fulles de paper vegetal que enganxa damunt de l’objectiu. 

Trypps Number 6 (Malobi), Ben Russell, 2009, EEUU, 12’.

La mirada de Ben Russell beu de la fascinació pel xamanisme i el primitivisme del cinema etnogràfic de mitjans del s.XX. A Trypps Number 6 assistim a un pla seqüència d’un ritual contemporani dels habitants del poble del cimarrons de Malobi (Surinam, Amèrica del Sud).

10/65 Selbstverstümmelung, Kurt Kren, 1965, Austria, 5’19”.

Registre d’una performance de Günter Brus, figura clau en el desenvolupament de l’Accionisme Vienès. Una ample capa de guix blanc es converteix en carn maleable d’un cos que es recargola i gemega.

Neurodermitis, Kerstin Cmelka, 1998, Austria, 2’.

La pell com a closca. En aquesta senzilla acció, Kerstin Cmelka cuida la superfície d’un cos patologitzat en un relaxant ritual rutinàri.

NabelFabel, Mara Mattuschka, 1984, Austria, 3’.

Capes de pell sintètica oprimeixen el rostre de la cineasta austro-búlgara. En un intent per alliberar-se d’aquesta màscara, sugerents perforacions queden marcades com cicatrius. 

Schminki 1, 2 + 3, Fiona Rukschcio, 1999, Austria, 8’.

Si per Judith Butler la identitat de gènere es crea en base a repeticions, és aquest un exemple de la construcció diària de la mascarada femenina.

Bodybuilding, Ursula Pürrer & Hans Scheirl, 1984, Austria, 3’.

La de la dona és una identitat resistible i modificable. A Bodybuilding, l’artifici deixa emprempta en un cos sense gènere, que toca, prova, juga i gaudeix. 

Take Off,Gunvor Nelson, 1972, EEUU, 9’13”.

En aquest clàssic de l’avanguarda experimental americana de la Costa Oest, Gunvor Nelson construeix una particular crítica sobre la objectivació del cos femení. Una stripper desafia la mirada de l’espectador mentre es descomposa en la nuesa infinita. 

Pots visionar les obres d'aquesta playlist a l'Arxiu Xcèntric.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR