Aquesta obra és una de les més personals de Val del Omar. El film comença amb una successió de vistes del conjunt monumental de l'Alhambra. Les imatges que se succeeixen s'atomitzen en un mosaic d'impressions o estampes, metàfores - a vegades reclozades o aclarides per ocasionals intertítols- i motius estròfics que tornen una i una altra vegada. En la mirada de Val del Omar sobre el seu lloc d'origen, s'endevina un vaivé de sentiments entre l'aflicció i la tendresa, manifestant-se especialment en els retrats que interpola dels habitants de Granada.
