Aquesta sessió proposa un recorregut per la història de la C3M, començant per les experiències que en determinarien l’activitat. Per exemple, Walter Achugar, qui, juntament amb el Departamento de Cine de Marcha, va optar per fer de la distribució de pel·lícules d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina una àncora per crear audiència i generar debats crítics amb estudiants i treballadors. Una de les més de cent pel·lícules que va arribar a incloure l’arxiu de la C3M, la cubana Por primera vez (1967), ens fa partícips de la primera vegada que arriba el cinema a una comunitat rural. Per un altre costat, la paradigmàtica Me gustan los estudiantes (1968), de Mario Handler, és un himne dirigit als que lluiten contra l’imperialisme. Muntada amb una fulla d’afaitar i estructurada musicalment, aquesta pel·lícula va provocar una revolta espontània en la seva estrena. El Grupo Experimental de Cine, creat per estudiants d’arquitectura, va realitzar Refusila (1969). Amb un ritme vertiginós, aquesta pel·lícula mostra les manifestacions socials als carrers al llarg d’un any.
Un cop consolidada, la C3M va finançar un cinema polític nacional a través del seu circuit d’exhibició. Confrontant la realitat amb urgència, Líber Arce, Liberarse (1969) està dedicada al primer màrtir estudiantil, assassinat el 1968. Transcendint fronteres, també van obrir una filial a Veneçuela. Caracas, dos o tres cosas (1969), de l’uruguaià Ugo Ulive, intervé en la ciutat a cops radiofònics, mentre que la pel·lícula de Jorge Solé TVenezuela (1969) deconstrueix telenovel·les, anuncis i noticiaris.
A partir del 1971, el col·lectiu va patir censura i segrestos de pel·lícules, i de l’única moviola que existia al país. Achugar i Eduardo Terra van ser arrestats i torturats, mentre que els altres cineastes es van veure forçats a l’exili. No obstant això, com diria Hugo Alfaro, aquestes pel·lícules continuen impulsant, amb la seva actualitat, la voluntat permanent d’un canvi radical.
Por primera vez, Octavio Cortázar, 1967, 35 mm a DCP, 9 min; Refusila, Grupo Experimental de Cine (Daniel Erganián, Pola Alonso, Rosalba Oxandabarat, Alicia Seade, Alfredo Echaniz, Mauro Bardier, Walter Tournier o Dardo Bardier), 1969, 16 mm a digital, 7 min; Líber Arce, Liberarse, Mario Handler, Marcos Banchero, Mario Jacob, 1969, 16 mm a DCP, silent, 12 min; Me gustan los estudiantes, Mario Handler, 1968, 16 mm a DCP, 6 min; Caracas, dos o tres cosas, Ugo Ulive, 1969, 16 mm, 16 min; TVenezuela, Jorge Solé, 1969, 16 mm, 30 min.
Còpies procedents d’Arsenal i Arxiu General de la Universitat de la República (Uruguai).
Agraïments: Mario Handler i Florencia Handler. Agraïment especial al treball constant de les historiadores i especialistes Cecilia Lacruz i Isabel Wschebor Pellegrino i al Laboratori de Preservació Audiovisual de l’Arxiu General de la Universitat de la República (AGU).
