Turumba va sorgir d’un encàrrec de pel·lícules de la ZDF alemanya en què cada cineasta havia de partir d’una frase del parenostre. Tahimik va triar «el pa nostre de cada dia», i situa la seva pel·lícula al poble de Pakil (Filipines), on se celebra la processó de la Verge dels Dolors. Els personatges protagonistes —el nen Kadu i la seva família— elaboren figures de paper maixé, que venen al carrer durant aquestes festivitats, i viuen dels guanys durant tot l’any. Una turista alemanya, directora d’un centre comercial, decideix comprar tot l’estoc i encarrega una altra gran remesa per a l’Oktoberfest. El poble es transforma en una cadena de muntatge i fàbrica infantil de producció estandarditzada, on comencen a produir figures de gossos salsitxa —la mascota de les Olimpíades de Múnic de 1972, on el mateix Tahimik va ser venedor de souvenirs.
El món que mostra Tahimik encara la globalització i l’homogeneïtzació cultural i transita entre els somnis tecnològics i l’autenticitat indígena. En les seves pel·lícules es percep l’embrió dels processos d’individualització, d’atomització de les subjectivitats i d’extenuació corporal que conforma el neoliberalisme, per confrontar-lo a través de l’alliberament d’energia vital, popular i col·lectiva.
Turumba, Kidlat Tahimik, 1981, 16 mm, 96’, VO subtitulada en anglès i castellà.
Projecció en digital.
Agraïments a Kidlat Tahimik.
