El cinema de David Brooks es mou entre el que Jonas Mekas va anomenar «narratives no estructurades» —com les de les pel·lícules de Robert Frank i Alfred Leslie o Ron Rice— i la particular elaboració d’una mena de diari d’una quotidianitat frenètica, amb les seves enginyoses associacions de muntatge i les seves estructures subjectives.
Per Brooks, la càmera és una eina d’exploració de les diferents energies del món. A Carolyn and Me se succeeixen els amics, els llocs i els viatges al ritme de moviments ràpids i entretallats. Els esclats espontanis de color no impedeixen que puguem reconèixer en cada escena les persones o els espais on Brooks va filmar. D’una banda, el cineasta treballa amb forts contrastos, com el pas del dia a la nit o de la llum natural a l’artificial. De l’altra, el joc, en el seu vessant més ampli, com el sentit transitori de les estacions o de les rimes musicals, queda articulat com una forma de vida.
David Brooks:
Carolyn and Me: Part One, 1968, 33 min; Carolyn and Me: Part Two, 1968, 35 min; Carolyn and Me: Part Three, 1968, 36 min
Projecció en 16 mm, sense so.
