Rescatada de l’oblit al cap de tres dècades de la seva estrena, Soy Cuba marca una fita en la col·laboració cultural de principis dels anys seixanta entre Cuba i la Unió Soviètica. Les quatre històries que componen aquest llargmetratge dirigit per l’aleshores veterà Mikhail Kalatozov, autor de la premiada a Canes Letyat zhuravli (‘Quan passen les cigonyes’, 1957), mostren el periple de l’illa des de la decadent dominació nord-americana fins al triomf final de la revolució castrista. Tot i que es tracta d’un film de propaganda, la bellesa de les imatges i de la música encara avui aconsegueix desbordar la seva lectura política. El treball del director rus se centra a capturar l’exuberant illa caribenya mitjançant l’ús audaç dels elaborats moviments de càmera, tantes vegades imitats després que la pel·lícula es donés a conèixer als anys noranta, com també gràcies al treball precís amb les òptiques angulars i la il·luminació.
Soy Cuba, Mikhail Kalatozov, 1964, 35 mm, 141 min.
