Les abstraccions procedents de filmacions d’escenes quotidianes queden estructurades sota una ordenació simètrica que finalment es desplega a l’inrevés. La inefabilitat de les imatges queda sincronitzada amb l’enregistrament d’unes onades del mar. Copiades successivament, produeixen una banda sonora sorollosa d’origen oceànic. És un estudi detallat de les propietats acústiques de la cinta magnètica anàleg a l’exploració visual de les qualitats del gra fotogràfic de la pel·lícula.
Mentre en el primer bloc del film l’espectador imagina representacions naturalistes ocultes rere la superfície del cel·luloide, en el segon la percepció de l’audiència bascula entre la seva capacitat per aguditzar la memòria d’allò que es reconeix efímerament i la seva inclinació a contemplar, simplement, la bellesa de l’emulsió en descomposició.
Print Generation, J. J. Murphy, 1974, 16 mm, 50 min
