Goldman només tenia 23 anys quan va començar a rodar el seu primer film, Echoes of silence, en 16 mm i gairebé sense diners, seguint tres amics per Greenwich Village o Times Square. Sota una música constant de jazz i amb una gran sensibilitat, el film expressa estats d’ànims de joventut, a la recerca de trobades amoroses, les nits en un cafè o el vagareig solitari entre la multitud. Susan Sontag va assenyalar Goldman com «el cineasta més excitant dels darrers anys». La pel·lícula es va prohibir a França i a Itàlia, però al Festival de Pesaro va rebre el Premi Especial (concedit, entre d’altres, per Godard i Bertolucci), i Jonas Mekas la va elogiar, entre altres aspectes, per la manera d’«encarar temes “prohibits”, com el de les relacions homosexuals. En general, aquest tema es torna vulgar o sensacionalista en el cinema. Aquí és bell i trist». Echoes of silence, que uneix l’autenticitat realista amb la poesia de l’experiència, és una obra essencial del New American Cinema.

Recommended By Duncan Hines, 1964, 4 min; Night Crawlers, 1964, 4 min; Echoes of Silence, 1964, 75 min. Projecció en 16 mm.