Straub i Huillet conceben el cinema com un acte de resistència que proposa, sempre mitjançant la combinació de la passió estètica i política, un radical treball de rescriptura d'altres obres. Les seves pel·lícules llegeixen/rescriuen peces de teatre o d'òpera, textos en vers o en prosa per realitzar una sistemàtica depuració dels elements primaris del cinema -la imatge, el so, la paraula, la música, els gestos-. En les seves lectures de San Juan, Hölderlin, Mallarmé, Kafka o Pavese, Straub-Huillet construeixen una obra aïllada, gairebé sense punts en comú amb altres cineastes (Griffith o Bresson) i que s'emparenta amb els preceptes ètics i estètics de Cézanne.
1a part
Presentació de Der Bräutigam, die Komödiatin und der Zuhälter, que inclou una reducció de Ferdinand Bruckner, Kraunkheit der Jugend (1926) i tres poemes de San Juan de la Cruz, 1968, 23'
Toute révolution est un coup de dés, a partir del poema "Un coup de dés jamais n'abolira le hasard" (1897) de Stéphane Mallarmé, 1977, 10'
2a part
Cézanne, a partir dels diàlegs de Cézanne amb Joachim Gasquet, 1989, 51'
