La sensibilitat de Jean Eustache el va apropar a una antiga cerèmonia del seu poble natal, que va filmar en dues ocasions, amb la mateixa distància i sinceritat, en una prova més del seu amor pels rituals. Es proposava "no fer una ficció, sinó un film", i enregistrar com transcorre el temps, i com una societat evoluciona i es transforma a partir de la permanència d'un lloc i d'una tradició. És una obra de fulgor arcaic, que testimonia la passió d'Eustache per l'escriptura nua d'imatges i paraules. "Voldria que els dos films fossin mostrats junts: primer el del 79, després el del 68. És una manera de dir: si desitgeu saber què és el que va passar abans, quedeu-vos, ho veureu. I el que veuran és l'evolució de França, però també l'evolució del cinema".
1a PART
La Rosiére de Pessac II, 1979, 67'
2a PART
La Rosiére de Pessac I, 1968, 65'