La pel·lícula segueix gairebé exclusivament l'itinerari d'aquest viatge, comença amb un volcà d'aspecte inofensiu i acaba amb un paroxisme de forces aterridores i incontrolables. Tazieff i el seu equip d'exploradors es van aventurar en els terrenys més inaccessibles i perillosos per observar, el més a prop possible del cràter, els espectaculars fenòmens d'una erupció. També es van traslladar a les faldes dels volcans per entendre les condicions de vida dels pobles que conviuen sota l'amenaça d'un volcà latent.
Tazieff es va arribar a filmar a si mateix amb una segona càmera, posant en escena el seu propi cos davant l'enormitat del fenomen volcànic i de les forces naturals que hi actuen. Aquest gest d'algú que s'arrisca per enregistrar imatges que evoquen el que és incommensurable va fascinar alguns dels cineastes més innovadors de la seva època com Jean-Luc Godard o Chris Marker.
Les rendez-vous du diable, Haroun Tazieff, 1959, 35 mm, 80 min, VOSE.
Còpia procedent de Gaumont.
