Concebut com un diari de lluita, segons un mètode directe de filmació en què «no havia de planificar el film, únicament havia de planificar ser allà», Thomas Harlan —fill del cèlebre director del Tercer Reich, Veit Harlan— va enregistrar les tensions ideològiques i pràctiques, les intensitats extremes i a flor de pell, les discussions i l’esperit d’un col·lectiu que encarna un procés revolucionari en curs.
«Rares vegades s’haurà vist tan bé el fer i desfer d’una col·lectivitat singular, feta en si mateixa de singularitats, capturada en el curs d’un procés polític en què aquesta col·lectivitat esdevé la veritat cega i l’horitzó de la utopia» (Serge Daney).
Torre Bela, Thomas Harlan, 1977, 35 mm, 106 min.
VOSC. Projecció en DCP. Còpia cortesia de Filmmuseum München.
