La foscor absoluta és el màxim de llum. Quan és fosc, apareixen certes reaccions perceptives en l’espectador; per escapar de les tenebres, els seus ulls resplendeixen més. El negre projecta sempre una varietat contínua d’imatges, visions plenes de preguntes enigmàtiques i inquietants sobre el destí fosc de la naturalesa humana. Més enllà del seu ús com a mer signe de puntuació en l’habitual univers fílmic, les pel·lícules d’Aldo Tambellini, Nicky Hamlyn, Phil Solomon i Ben Rivers exploren les possibilitats expressives i perceptives d’aquest punt cec i buit singular de la pantalla i rastregen de manera primitiva el mitjà. La foscor en aquests films és un viatge interior al món nocturn de la «no-imatge» amb connotacions místiques i polítiques. [Projecció en 16 mm.]
Black Is, Aldo Tambellini, Estats Units, 1965, 4 min; Transit of Venus, Nicky Hamlyn, Regne Unit, 2005, sense so, 2 min; Nocturne, Phil Solomon, Estats Units, 1980, sense so, 10 min; Blackout, A. Tambellini, Estats Units, 1965, sense so, 9 min; Black Trip I, A. Tambellini, Estats Units, 1965, 4 min; Black Trip II, A. Tambellini, Estats Units, 1967, b/n, 3 min; Moonblack, A. Tambellini, Estats Units, 1965-1968, 5 min; Psalm III: Night of the Meek, P. Solomon, Estats Units, 2002, 24 min; Black TV, A. Tambellini, Estats Units, 1968, 10 min; Black Plus X, A. Tambellini, Estats Units, 1966, 9 min; The Coming Race, Ben Rivers, Regne Unit, 2006, 5 min.
