Vittorio de Seta (1923-2011) va ser un cineasta italià àmpliament reconegut per una sèrie de documentals realitzats durant la dècada dels cinquanta, els quals representen un dels exercicis més destacables del cinema neorrealista d’aquells anys.
Nascut a Palermo, Sicília, fill d’una família adinerada, va estudiar arquitectura abans d’iniciar la seva carrera com a director. Entre 1954 i 1959 va realitzar deu pel·lícules documentals que retraten el món rural que estava desapareixent arrel de la modernització del país. Aquests treballs resulten especialment singulars per l’època per l’absència d’una veu narradora que comenti les imatges, així com per l’ús del technicolor i el cinemascope, tècniques poc comuns a l’àmbit documental. El seu aprenentatge durant aquests anys es va veure reflectit més tard en pel·lícules com Bandits d’Orgonsolo (1961) o Diari d’un mestre (1972), on difumina les fronteres entre ficció i documental a la cerca d’imatges més reals.
El seu treball no va tenir una àmplia difusió fins al 2002, any en el que els seus documentals van arribar a mans de Martin Scorsese, qui li va dedicar dues retrospectives a l’any 2005, al marc dels festivals de Tribeca i Full Frame Documentary, i una altra al 2006, al MoMa. Al 2004 es va estrenar el documental Détour De Seta, que retrata els canvis que Itàlia va experimentar a la segona meitat del segle XX a partir del treball del realitzador italià.
