Takahiko Iimura (1937-2022) és un pioner del cinema experimental i del videoart al Japó. Va començar a fer pel·lícules a començaments dels anys 60, en una etapa en què es trobava molt vinculat a cineastes, pintors i ballarins de l'avantguarda japonesa. Després d'un primer període centrat en la tradició del cinema poètic, als anys 70 i 80 la seva obra va evolucionar cap al cinema minimalista i estructural, interessant-se pels elements per mesurar el temps, així com pel vídeo conceptual, la performance i la instal·lació.
A més, Iimura va contribuir a la creació del Japan Film Independent, el primer festival dedicat al cinema experimental al Japó, i va ser professor a la Universitat d'Art i Disseny Nagoya Zokei des de 1992. En el camp editorial, ha publicat recopilacions que inclouen els seus assajos cinematogràfics i una biografia sobre Yoko Ono.
El 1966, Iimura es va traslladar a Nova York, ciutat en la qual va viure fins al 2018, quan va tornar a Tòquio, mantenint una estreta relació amb els cineastes del New American Cinema, en particular amb Jonas Mekas.
