Tacita Dean (Canterbury, Regne Unit, 1965) explora en la seva obra les analogies entre temps, espais i moviment, enteses com a testimonis de fets històrics que formen part de la memòria col·lectiva o individual. Tot i començar la seva carrera com a pintora, la seva obra s'expandirà posteriorment cap a la instal·lació, incloent-hi una multiplicitat de medis com el dibuix, la fotografia o el so, entre d'altres. Però sens dubte, el seu medi predilecte és el cinema, amb el que es bolcaria a partir dels anys noranta quan la majoria dels seus companys de professió recorreran al vídeo. El seu interès per la materialitat de la imatge audiovisual la farà decantar-se per les possibilitats narratives i poètiques dels 16 mm, fins al punt d'afirmar: «No mostraré les meves pel·lícules en cap altre format. Així que si les cintes de cinema desapareixen, el meu treball també ho farà». L'atracció per l'efímer i les relectures d'elements històrics oblidats són abordats a través de l'ús de preses llargues i atmosferes contemplatives.
Finalista del premi Turner (1998), objecte d'una retrospectiva a la Tate Britian amb trenta-cinc anys i membre dels Young British Artist, Dean ha filmat més de quaranta pel·lícules en format 16 mm. Especialment coneguda és la seva obra Film, una gegantesca instal·lació realitzada el 2012 per la Sala de Turbines de la Tate Modern. A tall de retrat del medi cinematogràfic analògic i fotoquímic, Dean homenatja el cel·luloide -sempre en perill d'extinció- mostrant-lo en la seva forma més pura, projectant a escala monumental i en vertical, imatges manipulades analògicament que recorden als primers dies del cinema.
