Angelo (Nino) Oxilia va néixer a Torí en el si d'una família d'origen ligur (Loano). Va començar la seva carrera com a periodista, treballant per a la Gazzetta di Torino i per al Momento. Va ser escriptor i poeta crepuscular, guionista i director de cine.
Va estudiar a la Universitat de Torí, on es va convertir en un destacat exponent de la vida cultural de la ciutat, entrant en contacte amb els moviments crepusculars i futuristes. Va adquirir popularitat amb la comèdia "Addio Giovinezza!" (1911), escrita en col·laboració amb Sandro Camasio, d'on van sortir quatre pel·lícules cinematogràfiques, la primera de les quals va ser filmada pel mateix Oxilia. Una col·laboració prèvia d'Oxilia i Camasio havia conclòs en la comèdia "La zingara" (1909). Després va compondre la peça "La Donna i el Specchio", més tard, amb Sandro Camasio i Nino Berrini, la revista teatral de tall satíric Cus dell'altro mondo.
El 1909 va publicar la col·lecció poètica Canti Brevi. Els seus altres poemes, redescoberts, van ser recopilats en una obra pòstuma, Gli orti (1918), amb un prefaci del seu amic Renato Simoni. Oxilia va morir durant la Primera Guerra Mundial.
