L’anomenat «color aplicat» —procés de coloració que resulta d’una sèrie de procediments: el viratge, el tintatge, l’acoloriment a mà i amb plantilla— va exercir una funció important tant en l’anomenat «cinema d’atraccions» com en el cinema del període següent, que anhelava la reproducció del «color natural». En un primer moment el color pretenia introduir discontinuïtat per funcionar com un element d’atracció i sorpresa. Després, l’experimentació del color es va anar complicant i refinant.
A cavall entre aquests dos períodes, aquesta sessió presenta, a més de la pel·lícula de Nino Oxilia, curts de la companyia Gaumont i de creadors com Georges Denola; un batibull de narratives melancòliques plenes d’elements fantàstics, on entre els colors de diferents espècies florals apareixen erugues i papallones que es metamorfosen en dones que, amb les seves danses serpentines, busquen la joventut eterna.
Acompanyament sonor de mamuthone.
Métamorphoses du Papillon, Gaston Velle, 1904, Pathé, 2 min, 35 mm; La Légende des Ondines, Georges Denola, 1911, 6 min, 35 mm; Le Royaume des Fleurs, Gaumont, 1914, 7 min, 35 mm; Rapsodia Satánica, Nino Oxilia, 1917, 42 min, 35 mm
Projecció en 35 mm, sense so
