Harry Smith (1923, Portland, EUA-1991, Nova York, EUA) va néixer en una família de pares teosofistes que el van exposar a una gran varietat d’idees panteistes. Aquesta influència es manifestaria més tard en la seva fascinació per l’espiritualitat no ortodoxa, la religió comparada i la filosofia. Després d’estudiar antropologia a Washington, durant una visita a Berkeley, va conèixer la comunitat d’artistes i intel·lectuals bohemis de San Francisco, fet que va supusar una incisió en la seva direcció vital. La seva amistat amb Jordan Belson i Hy Hirsh, juntament amb altres cineastes avantguardistes de la Bay Area, el portà a participar en projeccions centrades en el tema de “l’art en el cinema”. Smith va desenvolupar els seus propis mètodes d’animació, utilitzant tant stop motion com tècniques de collage o pintura sobre negatius. El detallisme del seu treball es manifesta en la complexitat de la composició, del moviment i de la integració que s’encamina en la fusió sinestèsica del color i el so, creant així les ases de la psicodèlia dels seixanta. Smith també és conegut per la seva vasta col·leció d’objectes curiosos.
