Nascut a Long Beach i crescut a Califòrnia, Fred Halsted gariebé mai va abandonar la seva ciutat d’adopció, Los Angeles, urb que capturà fílmicament en L.A. Plays Itself (1972) com poques pel·lícules podrien haver fet. Tot i ser el primer llargmetratge de Halsted, L.A. Plays Itself s’ha convertit en un dels clàssics del gènere de la pornografia experimental gai. Aquesta pel·lícula manifesta explícitament l’esperit outsider que sempre tingué Halsted: mai va voler una feina regular, no va tenir representació per part de cap galeria ni agent, no va filmar mai anuncis publicitaris, ni tan sols va tenir un número de la seguretat social. La seva decisió de residir en la marginalitat i reivindicar aquesta esfera en la dimensió de l’erotisme gai fou manifestada en el seu corpus fílmic, així com en els curtmetratges que dirigí en els anys setanta (Sex Garage i Sextool). També en aquella època Halsted realitzà entrevistes provocatives i publicà escrits polèmics sobre la sacralitat i la capacitat transgressora de l’erotisme.
El seu apogeu professional arribà quan el MoMA adquirí la seva obra per a la col·lecció permanent. Entrats els anys 80, la seva carrera patí un enfonsament acompanyat per una crisi personal causada per la mort de la seva parella, en els temps del clímax del contagi de SIDA. La impossibilitat de sortir de la penúria econòmica i personal el portà al suïcidi en 1989.
(Biografia d'Artforum i Brightlightsfilm)