En aquest exercici combinatori, Galeta ens mostra un partit de ping-pong orquestrat a partir de relacions espacials summament paradoxals entre dos jugadors de tennis de taula, però conserva la impressió de temps real amb l´ajuda del so i el ritme. En intentar esgotar les relacions possibles entre dues imatges contigües, qüestiona la identificació estàndard d´escena al cinema o a la televisió i la nostra actitud d´observadors cap a ella: allò incognoscible esdevé perceptible.