Dedicat al poeta David Franks i amb ell mateix en el paper principal, la seva veu també apareix en la banda sonora. El color pur i unes quantes imatges fixes s'alternen en una àmplia varietat de permutacions. Així doncs, l'espectador experimenta el film com un constant i sovint agressiu parpelleig, que varia rítmicament i actua en els límits de la percepció.
