Jacobs torna a examinar una curta pel·lícula de 1905 i transforma el que essencialment era una escena amb una còmica multitud de vilatans en una meditació sobre la manera en què veiem els films i sobre el mitjà en si mateix. Torna a exposar el seu públic repetidament al film i se centra en innumerables detalls en què hauria estat impossible fixar-se en una única visió, formant un bucle i invertint el flux del film per dirigir l'atenció de l'espectador.
