"A The Girl Chewing Gum, una autoritària veu en off sembla dirigir l'acció en un concorregut carrer de Londres. A mesura que les instruccions es van fent cada vegada més absurdes i fantasioses, ens adonem que aquest presumpte director (no la filmació) és fictici; només descriu - no prescriu - els fets que va veient. Smith va adoptar 'l'espectre de la narrativa' (suprimit per la pel·lícula estructural) per enfrontar la paraula i la imatge, i la casualitat i l'ordre. Clara i directa, la pel·lícula s'anticipa als escenaris més elaborats que vindran: enginyosos, de múltiples capes, amb jocs de paraules, però també seriosament i poèticament rondats pel fantasma impossible d'eradicar del drama." -A.L. Rees, A Directory of British Film and Video Artists (Luton, UK: Arts Council of England/University of Luton Press, 1996)
