El títol (Sostenint el tòtem d’un ocell silenciosament) pertany a un poema de l’autora. En aquesta peça, De Hirsch registra la influència visible del vent sobre l’aigua i els núvols, captant la capacidad de la natura per mudar de forma. Les hipnòtiques imatges assoleixen un grau d’abstracció tal que semblen línies dibuixades sobre un llenç blau, posades en moviment per la brisa.
