En el transcurs d'un dia d'estiu de 1963, Ben es va asseure al mig del passeig Anglais de Niça amb el rètol: "mireu-me, amb això n'hi ha prou". La gent s'aturava, s'agrupava, mirava i es qüestionava l'escena. Però no era el públic qui mirava en Ben, era en Ben qui mirava el públic: els observadors són observats i experimenten sense saber-ho el fet d'ésser protagonistes de l'espectacle.
