Picture Again de Linda Christanell és un estudi de l'espai mateix. En l'enfrontament, en la disposició en capes, el material és sotmès a una prova de resistència. Unes quantes preses de Barbara Stanwyck i Fred MacMurray, una escena de Double Indemnity de Billy Wilder, són el punt de partida de Picture Again: una dona i un home en un cotxe, l'assassina i la seva víctima. Les imatges d'aquesta seqüència estan acompanyades d'escenes de carrer documentals sobreposades de Berlín i Madrid. Uns quants ocells aletegen com rapinyaires per un antic film de terror. Picture Again ofereix una formació estrictament estructuralista, el ritme musical de les imatges, sense abstenir-se d'elements estàtics. En aquesta obra, com a la resta dels treballs de Christanell, se'ns parla de la devoció per la bellesa, la sensualitat: del cristall brillant i de la dansa de les bombolles d'aire en una superfície aquàtica en moviment, d'un petó de cine que és posat en escena novament com una llegua de foc de color groc i vermell, de la llum i els colors del cinema, en imatges resplendents i titil·lants. Hi ha quelcom de fantasmagòric a Picture Again: les imatges parpellegen, mostren els esquemes de les persones, transparents, immaterials, merament fantasmes del cinema. El material per si sol -els indicis del final del film, senyals d'allò que és copiat, la perforació- sembla adquirir el paper principal cap al final, però el final no és res per si sol: el material distant del film no pot competir amb la bellesa de la il·lusió cinematogràfica, amb la brillantor platejada dels cabells de Barbara Stanwyck, conservats per sempre en la capa platejada del cinema.
