L'any 1952 Davis va decidir retallar aquesta pel·lícula. Allò que era original a la primera versió, en aquest cas apareix d'una forma més concentrada que emfatitza el control de Davis sobre les imatges, tot movent-se des d'allò que és estàtic, formes vibrants que flueixen, figures multicolor que surten a través del fotograma de la pel·lícula. Als anys 60, Davis va afirmar sobre totes les seves pel·lícules abstractes que "l'objectiu d'aquestes pel·lícules era crear un tipus de música realitzada per tal que es pogués mirar… per estimular la imaginació i les emocions". En aquesta pel·lícula més compacta es mou des de l'observació distant cap a un compromís emocional amb les seves imatges.
