Dedicada a un amic íntim, és una de les pel·lícules abstractes més boniques de Davis, centrada en gran part en creuar grups de llum. En mirar la pel·lícula hom es pregunta què és allò que transmet moviments a les figures il·luminades. La complexa imatgeria es va produir mitjançant exposicions dobles o mitjançant dos conjunts de refractors mòbils?
