A Labyrinth, observem la juxtaposició d'imatges construïdes artificialment a partir de l'obra de Magritte i imatges documentals dels camps de refugiats bosnians de Ljubljana. El vídeo recicla diferents històries i cultures. Som testimonis d'un joc psicològicament pertorbador que es disputa entre la ballarina d'striptease i l'audiència; la història del vídeo va més enllà de les simples preguntes sobre la identitat i el parentesc. No es tracta tant d'ensenyar el cos com una altra cosa, sinó més aviat la idea de tractar, viure i experimentar les contradiccions. Això vol dir que la qüestió no és no perdre el cos sinó, de fet, recuperar-lo a través d'un procés de repensament del lloc on el cos es va crear o produir (engendrar).
