"Realitzada en Super 8, i en blanc i negre, La mansión acelerada, és una intensa peça visual, vertiginosa i febril, en la qual la quotidianitat, l'al·lucinació, les referències a la baixa cultura, les fantasies sexuals gais i els jocs formals, s'entremesclen d'una manera magistral. Una glopada de frescor i talent destinada a paladars exquisits de la imatge i a amants de la transgressió.
Fugint de qualsevol intent de traçar una narrativa convencional, l'obra assumeix fins a l'extrem un temps expandit, postmodern, i és un bon exemple del vertigen que es vivia a finals del segle XX davant la imminent arribada del nou mil·lenni. Una obra fronterera, inclassificable, que proveeix a l'espectador d'una àmplia gamma de nostàlgics materials tant temàtics com formals.
Un bucle sense fi a ritme de música minimalista que ens suggereix un retorn a les primeres avantguardes, amb animacions culinàries, remontatges de metratge trobat, fantasmagories, flaixos porno i contes infantils; que s'embarquen en un viatge sense retorn acompanyats pels malsons habituals del director: mobles que es mouen sense l'ajuda de la mà de l'home, actuacions amateurs dels seus amics citant al cinema underground, a les produccions de terror i a la sèrie B; tot sota un vel lúdic- tràgic de l'existència… que fan de David Domingo un realitzador de culte".
