Una llarga i lenta panoràmica descriu diverses vegades l'espai d'una habitació sense aturar-se. Al llit, la Chantal Akerman, primer asseguda i immòbil i després, quan torna a passar la càmera, menjant una poma. És tant un autoretrat misteriós de la cineasta al seu lloc preferit com l'equivalent, per al seu cinema, d'una natura morta: reunir el seu mobiliari en una descripció repetitiva per poder-ne gaudir millor més endavant.
