“La versió original de la pel·lícula “Frontera (Krk --> Aïk)” durava uns quatre minuts i mig, era silenciosa i estava plantejada com un llarg travelling hiperfragmentat, filmat des d'un cotxe –un Mehari sense sostre- al llarg de tota la costa iugoslava, de nord a sud, amb una senzilla filmadora sense zoom, mirant cap a la mar i, al final, travessant els Balcans: més de mil quilòmetres de carretera. El muntatge es feia en filmar i no va haver-hi canvis posteriors. En el primer pla apareixia una illa visible des de la costa (Krk) i en l'últim, un nen kosovar-albanès, anomenat Aïk, deia adeu amb la mà. Les imatges eren fugaces per la seva breu durada i pels moviments. Moltes preses duraven fraccions de segon, i de tant en tant hi havia pauses, parèntesis dins el travelling. En una d'elles, la mirada es fixava en els signes que el sol dibuixa en l'aigua en moviment, un tema que des de llavors he explorat mitjançant la fotografia, el cinema i el vídeo. El film original es va perdre després de la seva projecció en el Centre Pompidou en 1982. Només s'ha salvat aquesta meitat, que vaig sonoritzar amb una música grega en 1985 –a partir d'una còpia en vídeo que després es va desmagnetitzar-, per a la seva inclusió en el programa “Souvenir”, el primer de la sèrie “Arsenal”, de TV3”.
- Juan Bufill
