Maziere es mou cap a una estètica rica en imatges que, tot i que no constitueixen una peça narrativa, fan que els continguts adquireixin un valor poètic. La pel·lícula en ensenya el que va poder veure Cézanne, però com a estats d´ànim, sentiments i atmosfera. Tot el que es suggereix amb les imatges, s´enriqueix amb els recursos desenvolupats per Maziere durant més d´una dècada, relacionats amb elements compositius com ara la brillantor, el color, la llum, el moviment de la càmera i el muntatge.
