Aquest experiment sobre el temps i l´espai ens mostra Maya Deren com una figura alienada i incapaç d´integrar-se a la societat. A partir tant dels elements formals (ralentits, reversions d’imatges, repeticions) com dels estètics i simbòlics (el mar, allò àrid, les roques), Deren explora la seva identitat amb i a través del propi dispositiu cinematogràfic.