Kren descriu l'Ana, nom proposat per l'esposa de Günter Brus, com "una tela clàssica blanca perllongada fins a la tercera dimensió". A la primera part, va embolcallar el seu cos amb roba blanca i va rodar per terra mentre la roba se li anava desprenent del cos. La segona part de la trama havia de reflectir un cos pintat, però enlloc d'això en Brus va començar a cobrir frenèticament les parets de pintura. Quasi bé al final, en Kren s'esvaeix en una abstracció total en blanc i negre.