El cinema enfront de la seva memòria o arxiu és de vegades un viatge al lloc de les imatges per estendre la seva dimensió més política, crítica o tràgica. El programa comença amb dues peces de René Vautier, cineasta militant l’obra del qual, d’«agitació social» i en perpètua revolta, segueix el lema d’«escriure la història en imatges, immediatament!». Mourir pour des images torna a La mer et le jours (1958), una pel·lícula d’Alain Kaminker i René Vogel durant el rodatge de la qual Kaminker va desaparèixer al mar. A Destruction des archives, Vautier camina entre les runes dels seus films i arxius destruïts i coberts de petroli per un comando suposadament enviat per Le Pen. La segona part del programa relaciona tres pel·lícules que s’apropien o reinterpreten films canònics d’Eisenstein, Dreyer o Flaherty, respectivament. Pierre Léon utilitza les imatges d’Ivan el Terrible per tractar les agressions policials de Montreuil el 2009, en què el jove cineasta Joachim Gatti va perdre un ull pels trets dels policies. Ramiro Ledo relaciona els plans d’Antonin Artaud a La passió de Joana d’Arc amb les actes de la seva expulsió del grup surrealista. En la seva nova pel·lícula, Kowalski desconstrueix Louisana Story (produïda per la Standard Oil) i, a partir d’imatges extretes d’Internet, denúncia l’abocament de petroli que va tenir lloc al golf de Mèxic el 2010. Segons el cineasta, es tracta d’una peça de «cinema-graffiti»: «Pintes a sobre d’un film previ, hi escrius i el fas malbé en el context històric.» [Projecció en vídeo.]
Mourir pour des images, René Vautier, França, 1973, 40 min; Destruction des archives, René Vautier, França, 1985, 10 min; À la barbe d’Ivan, Pierre Léon, França, 2010, 10 min; O proceso de Artaud, Ramiro Ledo, Espanya, 2010, 10 min; The End of the World Begins with One Lie, Lech Kowalski, Regne Unit, 2011, 60 min.
