Les pantalles també poden ser línies de frontera, amb la seva història de prohibicions, tràfic i circulacions il·legals. Amb tan sols 21 anys, René Vautier va rebre l’encàrrec de rodar un film educatiu sobre els poblats de l’Àfrica francesa. Als pocs dies, el rodatge és prohibit i Vautier condemnat a sortir del país. El cineasta aconsegueix fugir, enregistrant, ara il·legalment, els pobles cremats i les brutals marques de la repressió colonial que troba al seu pas. Malgrat introduir les bobines per contraband a França, la majoria seran finalment confiscades per la policia a Paris. Amb les poques imatges que aconsegueix salvar, Vautier munta la primera pel·lícula anti-colonial francesa. A ell li valdrà un any de presó, a més de nombrosos càrrecs penals, i al film, quaranta anys de censura. Les imatges de Vautier ressonen, més de vint anys després, en l’emocionat clam del poeta Jean Genet contra la repressió contra la militant negra Angela Davis i, de forma més extensa, contra les formes de vida i expressió negres als Estats Units. Paraules i gestos que una jove videoasta salvaria de la censura de la television pública francesa. Des de l’altre costat de l’Atlàntic, de Laurot tradueix la rage de Genet en un ritme frenètic d’imatges i sons. Produït en col·laboració amb Malcolm X i prohibida durant molts anys als Estats Units, Black Liberation demostra tot el potencial del cinema engagé de de Laurot, i de la seva capacitat d’usar imatges i sons com a armes d’alliberació emocional, política i intel·lectual. Imatges de resistència, i imatges que es resisteixen a ser enllaunades; imatges tan perseguides com la llibertat que proclamen, i veus que malgrat ser acallades durant dècades, avui ens parlen amb més força que mai. [Proyecció en video, VOS]
Afrique 50, René Vautier, 1950, 17 min; Genet parle d’Angela Davis, Carole Roussopoulos, 1970, 8 min; Black Liberation, Edouard de Laurot, 1967, 37 min.
