En aquesta sessió presentem quatre pel·lícules etnogràfiques realitzades per cineastes d’èpoques i països diferents que representen una temptativa per desarticular algunes de les convencions ètiques i formals del cinema etnogràfic de tall objectivista i cientificista. Són obres crítiques i reflexives que experimenten obertament amb la veu en off, la ficció o el muntatge; obres que no es limiten a mirar l’Altre, sinó que deixen que aquest Altre miri directament a càmera, desafiant i qüestionant així la posició de l’antropòleg.
Reassemblage, de Trinh T. Minh-ha, filmat en una zona rural del Senegal, té com a tema principal el poder de la representació fílmica de l’Altre i la construcció del discurs antropològic. De manera crítica i original, l’autora dissecciona els cànons ètics i estètics del cinema etnogràfic, i ho fa des d’una perspectiva manifestament feminista i postcolonial. Aquesta és una obra inclassificable del cinema etnogràfic, que ha exercit una gran influència en cineastes posteriors.
A Coupé/Decalé, Camille Henrot ens apropa a un ritual de pas a l'illa de Pentecosta, arxipèlag de Vanuatu, recreat per a un grup de turistes. Mitjançant una escissió literal i figurativa de la pel·lícula, l'autora qüestiona la dimensió ètica i epistemològica de la mirada etnogràfica, i ens enfronta al terreny relliscós que suposa aspirar a representar l'Altre.
Les tambours d’avant: Tourou et Bitti és un curtmetratge de Jean Rouch, un dels grans noms del cinema etnogràfic. Rouch experimenta en aquest treball amb el que ell mateix anomena una veu en off «en primera persona», que s’allunya de les convencions del «comentari científic» que acompanya moltes de les pel·lícules antropològiques anteriors. A través d’un únic pla seqüència, Rouch ens convida a pensar en la relació entre el temps fílmic i el temps ritual, així com en el poder de la ficció per comprendre i transformar la realitat.
Há terra!, de l’artista brasilera Ana Vaz, és un exercici poètic i reflexiu que ens convida a repensar el lloc que ocupa el cinema etnogràfic en relació amb les traces de la violència colonial. Vaz planteja aquest film com un joc de miralls entre qui filma i qui és filmat, és a dir, com un encontre directe, fins i tot inquietant, amb aquell «Altre etnogràfic» que ha estat sovint esborrat de les pel·lícules antropològiques. A través de la dissociació entre la imatge i la veu en off, així com de l’ús de la càmera subjectiva, Há terra! ens fa emprendre un viatge, alhora fragmentari i dolorós, cap als racons oblidats de la memòria històrica.
Reassemblage, Trinh T. Minh-ha, Estats Units, 1983, 16 mm, 40'
Coupé/Decalé, Camille Henrot, França, 2010, 35 mm a digital, 5', sense so
Les tambours d’avant (Tourou et Bitti), Jean Rouch, França, 1971, 16 mm, 12'
Há Terra!, Ana Vaz, Brasil, 2016, digital, 15'
Projecció en digital, VOSE. Còpies de Reassemblage i Há Terra! procedents de Light Cone. Coupé/Decalé cortesia de l'artista i la Galeria Kamel Mennour. Còpia de Les tambours d’avant procedent del Centre National de la Recherche Scientifique (França).
