La pel·lícula comença amb un viatge del director a Moçambic per buscar pel·lícules velles realitzades en aquell país, però es comença a posar trist arran d’unes estranyes premonicions. La notícia urgent sobre la salut del seu pare l’obliga a tornar a la seva terra natal, Veneçuela, i passar un temps amb ell. Com en la seva pel·lícula anterior, Color perro que huye, Duque continua una línia de treball molt personal que és alhora autobiogràfica i onírica, que flueix de l’àmbit personal al polític. (Festival Internacional de Cinema de Rotterdam)
Ensayo final para utopía, Andrés Duque, 2012, 75 min (amb la presència del cineasta).
