Una figura clava un cop a la càmera que provoca una reacció en cadena de cremades i desintegracions en la mateixa pel·lícula. Un grup de persones vestides de negre transporten un taüt pels carrers de Buenos Aires fins a les muntanyes de la Patagònia. Una casa a la intempèrie és registrada minuciosament com l’últim refugi enfront de les inclemències del món extern. Una dona que té tot l’aspecte d’una guerrillera travessa un paisatge selvàtic i va tornant sobre els seus passos de manera recurrent per observar els seus possibles perseguidors amb uns binocles. Una càmera separada del seu operador gira sense resolució enmig d’un territori natural verge, desolat, en l’assaig d’una mena de performance catàrtica.
Filmades durant la tempesta de persecució, tancament i desaparicions de l’última dictadura argentina (1976-1983), les pel·lícules d’aquesta sessió —realitzades per alguns dels autors cabdals de la generació més influent del cinema experimental d’aquest país— exigeixen ser vistes no tan sols com un corpus de films renovadors i desafiants en la seva concepció d’un nou llenguatge cinematogràfic, sinó també com a documents en primera persona de la realitat alienant i opressiva de la vida social i política del seu moment. El fet que en el context més fosc de la història recent argentina emergís una sèrie de films com aquests, capaços de demostrar llibertat formal i argumental i, alhora, ser tan arriscats i mostrar-se tan despreocupats de les seves possibles repercussions, és una de les paradoxes més brillants i infravalorades del cinema argentí.
Boomerang, Julio Otero Mancini, 1976, Super-8 a digital, 5 min; Testamento y vida interior, Narcisa Hirsch, 1976, Super-8, 11 min; Passacaglia y Fuga, Jorge Honik i Laura Abel, 1976, Super-8, 18 min; Sensación 77: Mimetismo, Marie Louise Alemann, 1977, Super-8 a digital, 8 min; Gamelan, Claudio Caldini, 1981, Super-8, 12 min.
Còpies cortesia dels artistes.
Un programa de Pablo Marín.
