Jakobois va ser un cineasta experimental, pintor i escultor. Des del 1972, Jakobois experimentaba amb la pintura i l’escultura sota la influència dels assajos de Jean Dubuffet i l’obra de Paul Klee, explorant la confluència entre el minimalisme i l’expressió gestual. Aquesta primera incursió al món de l’art el duu a al mitjà cinematogràfic. Durant els anys setanta assisteix a diferents programes i reunions especialitzats en cinema experimental, a través dels quals desenvolupa una creixent passió pel mitjà cinematogràfic. Entre 1980 i 1983 és membre del col·lectiu MétroBarbèsRochechou Art.
El principal objectiu del seu projecte artístic va ser canviar la percepció del món a través del cinema. A Passage du Thermomètre, Pluie de roses (1984) i Passage des petits métiers (1989-1990), per exemple, transforma la realitat amb el Súper-8, un format que l’acompanya durant tota la seva vida. La seva mirada artística va directament vinculada a la col·lecció d’imatges que han acabat constituint una sèrie de diaris i catàlegs fílmics. Les pel·lícules de Jakobois es basen sovint en la successió d’un mateix motiu, com pot ser el cas dels jocs a Jeux et joueurs (1987-1988) o el desig a Passage du désir (1988-1993). A Déjà ? Vu (1980), Passage du Thermomètre (1982) i Les Ponts d'Asnières (1987) s'interessa pels llocs i els espais que formen part de la vida quotidiana. En totes aquestes pel·lícules va mostrar una especial predilecció pel joc amb les formes i per tot el que és inesperat.
La seva obra ha estat exhibida a festivals internacional com, per exemple, els de Rotterdam, Londres, Tòquio, Moscou i Nova York. El 1988 el Centre Pompidou va realitzar una retrospectiva de les seves pel·lícules.
