Es tracta d'una peça similar a un diari plena de subtil ironia. Després dels llargs títols, que duren fins a un minut, durant el qual es presenten cerimoniosament cinc persones, ens trobem amb només vint segons d'imatges. Aquestes imatges filmades per en Kren no tenen massa qualitat; la càmara mira furtivament des de lluny un grup de gent mentre camina.