El 1997, quan torna a Tirana després dels seus estudis de cinema a París, Anri Sala troba un vell rotllo de pel·lícula sobre un congrés del Partit Comunista. A una banda de l'escenari, observa una dona jove. És la seva mare. A l'entrevista, però, li falta alguna cosa: el so. Així comença Intervista, la pel·lícula que obre aquesta sessió. L'obra d’Anri Sala se situa en la perifèria del projecte modernista, des del «país més pobre d'Europa», la seva Albània natal, fins al Senegal o Berlín, on viu, mitjançant documentals sobre les restes de l'ensorrament comunista i altres pel·lícules sobre la memòria, la sorpresa o la música, a través de la foscor i la llum, l’asincronia o la repetició. Malgrat ser un artista molt prestigiós i premiat en la darrera dècada —ha rebut, entre d'altres, el Young Artist Prize a la Biennal de Venècia—, Anri Sala és poc conegut entre els cinèfils. Aquesta projecció monogràfica és una ocasió excepcional per descobrir els seus principals vídeos. Una obra que mostra les tensions entre l'estètica i la política, concebuda des del límit de l'Europa occidental. [Projecció en vídeo].
Intervista, 1999, 26’
Dammi I Colori, 2003, 15’
Lak-Kat, 2004, 9’
Time After Time, 2003, 5’
Mixed Behaviour , 2003, 8’
Long Sorrow, 2005, 12’
Air Cushioned Ride, 2006, 6’
